Des de sempre, un dels aspectes que més ha ocupat la ment humana ha estat el poder descobrir quin és el nostre objectiu final. Què és allò per el qual nosaltres vivim. Han estat molts dels grans filòsofs que s'han atrevit a postula la seva teoria al respecte i ha intervenir en aquest dilema que sembla no tenir fi. Avui parlarem sobre aquest apassionant tema.
En primer lloc, cal mencionar que nosaltres ens movem per interessos i sempre actuem en funció d'un bé major. És a dir, si nosaltres anem a comprar el pa un dissabte al matí és per satisfer la necessitat de menjar, bàsica per poder sobreviure. O si, per exemple, ens comprem una televisió d'última generació és per satisfer un capritx nostre o bé per poder demostrar el nostre nivell adquisitiu.
Així doncs, com podem veure en els dos exemples força bàsics, totes les nostres accions tenen un final, és a dir, les realitzem com a mitjà per aconseguir un benefici més gran. Però, hi ha alguna acció que la realitzem per sí mateixa? És a dir, que fem quelcom sense cap motivació externa i, per tant, realitzar l'acció com a fi i no com a mitjà? Si és així, quin és aquest fi?
Segons Aristòtil, el fi suprem de la humanitat no és cap altre que la felicitat. Per ell, quan nosaltres buquem la felicitat no ho fem per aconseguir cap altre vritut més gran, ho fem com a últim fi. Ell explica que, les altres virtuts com l'intel·lecta, la justícia, la prudència, el raoament són res més que mitjans per aconseguir aquest fi summe que és al felicitat.
Posant com a certa aquesta teoria, podem portar-la a les nostres vides quotidianes i veure que, efectivament, es manifesta en diverses coasions. Per exemple, en un àmbit molt senzill de veure és en el de la publicitat. Tots hem vist els típics anuncis de grans cases amb famílies, sempre de dos adults i dos nens, un de cada gènere, una mascota, piscina i jardí en els quals tothom apareix amb un gran somriure a la boca. Aquest anuncis no fan res més que vendre't un model de vida feliç. No fan res més que vendre la teva felicitat. Això ho fan perquè saben que, quan hi ha en joc la pròpia felicitat d'algú, aquella persona sempre es decantarà per allò que li proporcioni més felicitat.
Amb això no estem assegurant que aquesta teoria sigui absolutament verídica i 100% fiable, ja que, com hem començat explicant a l'inici del post, al llarg de tota la història s'han presentat diverses teories respecte el tema que comentarem en futures aportacions.
divendres, 26 de maig del 2017
Aristòtil
Avui parlarem d'una de les grans ments que ha vist néixer la història. Un home que va revolucionar la seva societat i durant més de 2.000 anys els seus pensaments i idees han dominat les formes de vida. Aristòtil ha proposat moltes innovacions que van ajudar a millorar la societat de la epòca i a realitzar gran progressos que avui en dia segueixen sent molt importants.
Va néixer a Estagira on va viure i créixer com a aristòcrata fins que va continuar la seva educació a l'Acadèmia Platònica on hi va estar durant vint anys com a lumne i, posteriorment, com a professor, sempre acompanyat de Plató. Quan va morir aquest es va traslladar a Àsia on va ser el tutor del fill del rei de Macedònia, es va casar i va tenir una filla. Després de verue's immers en una sèrie de falses acusacions va haver d'abandonar i instal·lar-se a l'illla d'Eubea on va morir als 62 anys.
Aristòtil es va centrar en gaire bé totes les ciències possibles: política, biologia, física, metafísica, lògica, economia, poètica, etc. Però nosaltres ens centrarem en la seva ètica.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'ésser humà busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó actuant segons la naturalesa del mateix ésser humà, la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una manera de ser feliços és actuar sempre amb un terme mitjà. Un terme entre l'excés i el defecte.
Aristòtil ha estat una de les ments més brillants que s'han pogut veure en tota la història. Com a tal, hem d'aprendre dels millors i buscar en les seves teories, idees, aspectes, coses que ens puguin beneficiar a nosaltres. De ben segur en trobarem moltes.
Va néixer a Estagira on va viure i créixer com a aristòcrata fins que va continuar la seva educació a l'Acadèmia Platònica on hi va estar durant vint anys com a lumne i, posteriorment, com a professor, sempre acompanyat de Plató. Quan va morir aquest es va traslladar a Àsia on va ser el tutor del fill del rei de Macedònia, es va casar i va tenir una filla. Després de verue's immers en una sèrie de falses acusacions va haver d'abandonar i instal·lar-se a l'illla d'Eubea on va morir als 62 anys.
Aristòtil es va centrar en gaire bé totes les ciències possibles: política, biologia, física, metafísica, lògica, economia, poètica, etc. Però nosaltres ens centrarem en la seva ètica.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'ésser humà busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó actuant segons la naturalesa del mateix ésser humà, la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una manera de ser feliços és actuar sempre amb un terme mitjà. Un terme entre l'excés i el defecte.
Aristòtil ha estat una de les ments més brillants que s'han pogut veure en tota la història. Com a tal, hem d'aprendre dels millors i buscar en les seves teories, idees, aspectes, coses que ens puguin beneficiar a nosaltres. De ben segur en trobarem moltes.
dimarts, 21 de febrer del 2017
EL DETERMINISME
El determinisme
Jo considero que el meu punt de vista és una combinació de
les diferents teories del determinisme (exceptuant el teològic) però alhora
penso que podríem existir essent totalment lliures. M’explico.
En primer lloc, jo penso que tots estem condicionats per
factors externs que determinen les nostres decisions i ens afecte d’una forma o
una altre. És per això que crec que no només una teoria determinista és vàlida
ja que, soles, no tenen el mateix pes que quan les combinem. Per exemple, si
només seguim la postura determinista materialista tindríem moltes dificultats per
explicar els sentiments i emocions humanes com l’amor, l’odi o el recel.
Seguint aquesta postura, hauríem d’excusar-nos parlant de que les emocions són
una simple recció química del nostre cos i fàcilment tindríem problemes per
explicar quan i perquè comencen aquestes reaccions, on es produeixen, perquè es
manifesten de forma diferent en cada ésser humà. Per ajudar a l’explicació d’aquesta
teoria ens podem recolzar amb el determinisme social i explicar que, cadascú expressa
els diferents sentiments segons allò que ha vist en la televisió, cinema, els
seus familiars, amics o gent del carrer.
Agafant el mateix exemple que en l’anterior, podríem ajudar l’explicació
de perquè els éssers humans tenim diferents tipus d’emocions degut a possibles experiències
passades. Així doncs, estaríem fent referència al determinisme de l’inconscient.
Aquesta teoria explica que els éssers humans actuem a conseqüència d’allò que
ens ha passat de petits. Aquests fets se’ls anomena traumes i poden ser
positius o negatius segons l’experiència que haguem tingut. D’aquesta forma,
per exemple, si un noi, durant l’institut, es declara a la noia que li agrada i
aquesta l’humilia davant de tothom deixant-lo en ridícul, després d’uns anys
haurà guardat el tema amorós amb mals records i, quan torni a sentir alguna
cosa per alguna noia, possiblement reaccioni amb temor o evitarà la situació.
En segon lloc, considero que les tres teories exposades amb anterioritat
són vàlides. Tot i això, la última teoria determinista, la teològica, considero
que no és certa donat que sóc ateu i no crec amb l’existència d’un ésser
superior (Déu) i em resulta difícil posar-me en la pell d’algú que hi cregui
donada la dificultat per explicar les diferents teories per falta de proves.
D’altra banda, considero que els éssers humans només podem
ser lliures en una sola situació. Aquesta seria la vivència en solitari d’una
sola persona aïllada completament de la societat.
KARL MARX
Karl Marx
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva
anàlisi de la història en termes de lluita de classes,
resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «la història de
totes les societats és la història de la lluita de
classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme,
i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura
històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.
Les seves idees van començar a
experimentar una gran influència en el moviment obrer poc després de la seva
mort. A aquesta influència, se li va afegir l'ímpetu de la victòria del bolxevisme en
la Revolució d'octubre russa.
Biografia
Va néixer a Trèveris (Renània-Palatinat) en una família jueva acomodada. Va
abandonar els estudis de dret, que havia començat a Bonn, i va cursar estudis
de filosofia,
especialment la del món clàssic, a Berlín.
El 1841 es
va doctorar a la Universitat de Jena amb una tesi
sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare va morir el 1838. Va començar la seva
activitat filosòfica amb una crítica a les tesis sobre l'alienació religiosa
de Feuerbach. El 1843, viatja a París on
funda la revista Els annals
francoalemanys.
El 1844, influenciat pel
filòsof alemany Hegel,
va passar a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians, on coneix el
seu company Friedrich Engels, amb qui estableix una bona
amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845, és
expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
L'any 1848 va publicar
el Manifest comunista,
escrit revolucionari que encoratja a la revolució del mateix any. A partir
d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich
Engels s'exilien a Londres, on comencen a elaborar els seus
estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital,
una obra en 3 volums, en què analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres l'AIT (Associació Internacional de
Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx
esdevé principal impulsor.
Fins al final de la seva vida, va
seguir amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa
del moviment obrer.
El pensament de
Marx
L'ésser humà
Marx va estar molt influït per
Hegel, com ja hem vist, i d’ell va agafar dos grans idees per elaborar el seu
conegut materialisme històric.
La primera idea és la lluita entre
dues consciències, anomenada dialèctica, que parla sobre la relació entre l’amo,
passiu i dominant i l’esclau, actiu, dominat, amo de la feina, genera la
cultura. Aquesta relació, segons Marx ha existit durant tota la història i, per
culpa d’aquesta, l’ésser humà no ha pogut ser lliure.
La segona idea es diu realitat
cíclica. Aquesta està formada per tres passos: Tesi (afirmació), antítesi (negació)
i síntesi (superació). La teoria explica que, en qualsevol procés que ha tingut
èxit durant la història s’han donat a terme aquests tres passos en aquest
ordre.
El llegat de
Marx en el panorama intel·lectual i polític
La importància del pensament de Karl
Marx en el panorama intel·lectual i polític del món contemporani es prolongarà
en diverses direccions al llarg de tot el segle XX, i provocarà reaccions
contràries, adhesions i reinterpretacions diverses.
En el segle XIX, les principals
crítiques provenien d'intel·lectuals i organitzacions del moviment obrer que
sostenien postures polítiques diferents de les de Marx. Entre d'altres, Bakunin, anarquista i
rival en la inspiració de la Internacional.
Durant l'últim terç del segle XIX i,
sobretot durant el segle XX, la influència de Marx ha estat variable: a
l'Europa de l'Est, fins a l'acabament de la guerra freda, la teoria sociològica
s'ha identificat amb la teoria marxista; però en altres parts del món,
especialment als Estats Units, Marx ha estat pràcticament
ignorat com a pensador de rellevància sociològica. La influència de Marx a
l'Europa occidental ha estat variable. La força del marxisme en els ambients
intel·lectuals i organitzacions polítiques va fer que nombrosos pensadors
conservadors i liberals intentessin refutar-lo.
Algunes crítiques se centren en
elements concrets de l'obra de Marx, mentre unes altres s'oposen a alguna de
les versions del cànon marxista elaborat per les organitzacions polítiques i els
intel·lectuals socialistes o comunistes.
El fracàs de les societats
anomenades comunistes i
el seu gir vers una economia capitalista fa necessari replantejar el paper de
la teoria marxiana tal com ha estat aplicada per aquestes, igual com les
periòdiques crisis i contradiccions insalvables del capitalisme han donat
renovada vigència a les seves teories. Alhora, un altre debat important és
entre les diverses interpretacions que es fan de l'obra de Marx. En qualsevol
cas, Marx va oferir una teoria filosòfica, històrica, econòmica i sociològica
coherent que pot emprar-se per a analitzar els sistemes socials. Ha estat
discutit fins a quin punt la seva teoria va tenir més o menys relació amb la
creació posterior de les societats anomenades comunistes; o si aquestes van contradir la teoria.
ORIGEN
ORIGEN
Avui us portem la sinopsis de la pel·lícula "Origen". La pel·lícula, visualitzada a classe tracta temes dels quals hem parlat a filosofia i per això creiem que és un bon recurs per aclarar aquests temes.
Títol original: “Inception”
Any: 2010
Duració: 148 min.
País: Estats Units
Director: Christopher Nolan
Guió: Christopher Nolan
Música: Hans Zimmer
Fotografia: Wally
Pfister
Repartiment: Leonardo
DiCaprio, Joseph
Gordon-Levitt, Ellen Page, Ken Watanabe, Marion
Cotillard, Tom Hardy, Cillian
Murphy, Tom Berenger, Michael Caine, Dileep Rao,Lukas Haas, Pete
Postlethwaite, Talulah Riley, Miranda Nolan
Productora: Coproducció Estados Unidos-Reino Unido; Warner Bros. Pictures / Legendary Pictures /
Syncopy Production
Web oficial: http://inceptionmovie.warnerbros.com/
Sinopsis: Dom Cobb
(DiCaprio) és un expert en l’art d’apropiar-se, durant el somni, dels secrets i
el subconscient aliè. L’estranya habilitat de Cobb l’ha convertit en un home
molt cotitzat en el món de l’espionatge, però també l’ha condemnat a ser un
fugitiu i, per consegüent, a renunciar a portar una vida normal. La seva única
oportunitat de canviar de vida serà fer exactament el contrari d’allò que ha
fet sempre: la inspecció, que consisteix en implantar una idea en el
subconscient en lloc de sostreure-la. D’altra banda, el seu pla es complica
degut a la intervenció d’algú que sembla preveure cada un dels seus moviments, algú
que només en Cobb podrà descobrir.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)