La Felicitat

Des de sempre, un dels aspectes que més ha ocupat la ment humana ha estat el poder descobrir quin és el nostre objectiu final. Què és allò per el qual nosaltres vivim. Han estat molts dels grans filòsofs que s'han atrevit a postula la seva teoria al respecte i ha intervenir en aquest dilema que sembla no tenir fi. Avui parlarem sobre aquest apassionant tema.

En primer lloc, cal mencionar que nosaltres ens movem per interessos i sempre actuem en funció d'un bé major. És a dir, si nosaltres anem a comprar el pa un dissabte al matí és per satisfer la necessitat de menjar, bàsica per poder sobreviure. O si, per exemple, ens comprem una televisió d'última generació és per satisfer un capritx nostre o bé per poder demostrar el nostre nivell adquisitiu.

Així doncs, com podem veure en els dos exemples força bàsics, totes les nostres accions tenen un final, és a dir, les realitzem com a mitjà per aconseguir un benefici més gran. Però, hi ha alguna acció que la realitzem per sí mateixa? És a dir, que fem quelcom sense cap motivació externa i, per tant, realitzar l'acció com a fi i no com a mitjà? Si és així, quin és aquest fi?

Segons Aristòtil, el fi suprem de la humanitat no és cap altre que la felicitat. Per ell, quan nosaltres buquem la felicitat no ho fem per aconseguir cap altre vritut més gran, ho fem com a últim fi. Ell explica que, les altres virtuts com l'intel·lecta, la justícia, la prudència, el raoament són res més que mitjans per aconseguir aquest fi summe que és al felicitat.

Posant com a certa aquesta teoria, podem portar-la a les nostres vides quotidianes i veure que, efectivament, es manifesta en diverses coasions. Per exemple, en un àmbit molt senzill de veure és en el de la publicitat. Tots hem vist els típics anuncis de grans cases amb famílies, sempre de dos adults i dos nens, un de cada gènere, una mascota, piscina i jardí en els quals tothom apareix amb un gran somriure a la boca. Aquest anuncis no fan res més que vendre't un model de vida feliç. No fan res més que vendre la teva felicitat. Això ho fan perquè saben que, quan hi ha en joc la pròpia felicitat d'algú, aquella persona sempre es decantarà per allò que li proporcioni més felicitat.

Amb això no estem assegurant que aquesta teoria sigui absolutament verídica i 100% fiable, ja que, com hem començat explicant a l'inici del post, al llarg de tota la història s'han presentat diverses teories respecte el tema que comentarem en futures aportacions.