Karl Marx
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva
anàlisi de la història en termes de lluita de classes,
resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «la història de
totes les societats és la història de la lluita de
classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme,
i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura
històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.
Les seves idees van començar a
experimentar una gran influència en el moviment obrer poc després de la seva
mort. A aquesta influència, se li va afegir l'ímpetu de la victòria del bolxevisme en
la Revolució d'octubre russa.
Biografia
Va néixer a Trèveris (Renània-Palatinat) en una família jueva acomodada. Va
abandonar els estudis de dret, que havia començat a Bonn, i va cursar estudis
de filosofia,
especialment la del món clàssic, a Berlín.
El 1841 es
va doctorar a la Universitat de Jena amb una tesi
sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare va morir el 1838. Va començar la seva
activitat filosòfica amb una crítica a les tesis sobre l'alienació religiosa
de Feuerbach. El 1843, viatja a París on
funda la revista Els annals
francoalemanys.
El 1844, influenciat pel
filòsof alemany Hegel,
va passar a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians, on coneix el
seu company Friedrich Engels, amb qui estableix una bona
amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845, és
expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
L'any 1848 va publicar
el Manifest comunista,
escrit revolucionari que encoratja a la revolució del mateix any. A partir
d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich
Engels s'exilien a Londres, on comencen a elaborar els seus
estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital,
una obra en 3 volums, en què analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres l'AIT (Associació Internacional de
Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx
esdevé principal impulsor.
Fins al final de la seva vida, va
seguir amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa
del moviment obrer.
El pensament de
Marx
L'ésser humà
Marx va estar molt influït per
Hegel, com ja hem vist, i d’ell va agafar dos grans idees per elaborar el seu
conegut materialisme històric.
La primera idea és la lluita entre
dues consciències, anomenada dialèctica, que parla sobre la relació entre l’amo,
passiu i dominant i l’esclau, actiu, dominat, amo de la feina, genera la
cultura. Aquesta relació, segons Marx ha existit durant tota la història i, per
culpa d’aquesta, l’ésser humà no ha pogut ser lliure.
La segona idea es diu realitat
cíclica. Aquesta està formada per tres passos: Tesi (afirmació), antítesi (negació)
i síntesi (superació). La teoria explica que, en qualsevol procés que ha tingut
èxit durant la història s’han donat a terme aquests tres passos en aquest
ordre.
El llegat de
Marx en el panorama intel·lectual i polític
La importància del pensament de Karl
Marx en el panorama intel·lectual i polític del món contemporani es prolongarà
en diverses direccions al llarg de tot el segle XX, i provocarà reaccions
contràries, adhesions i reinterpretacions diverses.
En el segle XIX, les principals
crítiques provenien d'intel·lectuals i organitzacions del moviment obrer que
sostenien postures polítiques diferents de les de Marx. Entre d'altres, Bakunin, anarquista i
rival en la inspiració de la Internacional.
Durant l'últim terç del segle XIX i,
sobretot durant el segle XX, la influència de Marx ha estat variable: a
l'Europa de l'Est, fins a l'acabament de la guerra freda, la teoria sociològica
s'ha identificat amb la teoria marxista; però en altres parts del món,
especialment als Estats Units, Marx ha estat pràcticament
ignorat com a pensador de rellevància sociològica. La influència de Marx a
l'Europa occidental ha estat variable. La força del marxisme en els ambients
intel·lectuals i organitzacions polítiques va fer que nombrosos pensadors
conservadors i liberals intentessin refutar-lo.
Algunes crítiques se centren en
elements concrets de l'obra de Marx, mentre unes altres s'oposen a alguna de
les versions del cànon marxista elaborat per les organitzacions polítiques i els
intel·lectuals socialistes o comunistes.
El fracàs de les societats
anomenades comunistes i
el seu gir vers una economia capitalista fa necessari replantejar el paper de
la teoria marxiana tal com ha estat aplicada per aquestes, igual com les
periòdiques crisis i contradiccions insalvables del capitalisme han donat
renovada vigència a les seves teories. Alhora, un altre debat important és
entre les diverses interpretacions que es fan de l'obra de Marx. En qualsevol
cas, Marx va oferir una teoria filosòfica, històrica, econòmica i sociològica
coherent que pot emprar-se per a analitzar els sistemes socials. Ha estat
discutit fins a quin punt la seva teoria va tenir més o menys relació amb la
creació posterior de les societats anomenades comunistes; o si aquestes van contradir la teoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada