Des de sempre, un dels aspectes que més ha ocupat la ment humana ha estat el poder descobrir quin és el nostre objectiu final. Què és allò per el qual nosaltres vivim. Han estat molts dels grans filòsofs que s'han atrevit a postula la seva teoria al respecte i ha intervenir en aquest dilema que sembla no tenir fi. Avui parlarem sobre aquest apassionant tema.
En primer lloc, cal mencionar que nosaltres ens movem per interessos i sempre actuem en funció d'un bé major. És a dir, si nosaltres anem a comprar el pa un dissabte al matí és per satisfer la necessitat de menjar, bàsica per poder sobreviure. O si, per exemple, ens comprem una televisió d'última generació és per satisfer un capritx nostre o bé per poder demostrar el nostre nivell adquisitiu.
Així doncs, com podem veure en els dos exemples força bàsics, totes les nostres accions tenen un final, és a dir, les realitzem com a mitjà per aconseguir un benefici més gran. Però, hi ha alguna acció que la realitzem per sí mateixa? És a dir, que fem quelcom sense cap motivació externa i, per tant, realitzar l'acció com a fi i no com a mitjà? Si és així, quin és aquest fi?
Segons Aristòtil, el fi suprem de la humanitat no és cap altre que la felicitat. Per ell, quan nosaltres buquem la felicitat no ho fem per aconseguir cap altre vritut més gran, ho fem com a últim fi. Ell explica que, les altres virtuts com l'intel·lecta, la justícia, la prudència, el raoament són res més que mitjans per aconseguir aquest fi summe que és al felicitat.
Posant com a certa aquesta teoria, podem portar-la a les nostres vides quotidianes i veure que, efectivament, es manifesta en diverses coasions. Per exemple, en un àmbit molt senzill de veure és en el de la publicitat. Tots hem vist els típics anuncis de grans cases amb famílies, sempre de dos adults i dos nens, un de cada gènere, una mascota, piscina i jardí en els quals tothom apareix amb un gran somriure a la boca. Aquest anuncis no fan res més que vendre't un model de vida feliç. No fan res més que vendre la teva felicitat. Això ho fan perquè saben que, quan hi ha en joc la pròpia felicitat d'algú, aquella persona sempre es decantarà per allò que li proporcioni més felicitat.
Amb això no estem assegurant que aquesta teoria sigui absolutament verídica i 100% fiable, ja que, com hem començat explicant a l'inici del post, al llarg de tota la història s'han presentat diverses teories respecte el tema que comentarem en futures aportacions.
divendres, 26 de maig del 2017
Aristòtil
Avui parlarem d'una de les grans ments que ha vist néixer la història. Un home que va revolucionar la seva societat i durant més de 2.000 anys els seus pensaments i idees han dominat les formes de vida. Aristòtil ha proposat moltes innovacions que van ajudar a millorar la societat de la epòca i a realitzar gran progressos que avui en dia segueixen sent molt importants.
Va néixer a Estagira on va viure i créixer com a aristòcrata fins que va continuar la seva educació a l'Acadèmia Platònica on hi va estar durant vint anys com a lumne i, posteriorment, com a professor, sempre acompanyat de Plató. Quan va morir aquest es va traslladar a Àsia on va ser el tutor del fill del rei de Macedònia, es va casar i va tenir una filla. Després de verue's immers en una sèrie de falses acusacions va haver d'abandonar i instal·lar-se a l'illla d'Eubea on va morir als 62 anys.
Aristòtil es va centrar en gaire bé totes les ciències possibles: política, biologia, física, metafísica, lògica, economia, poètica, etc. Però nosaltres ens centrarem en la seva ètica.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'ésser humà busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó actuant segons la naturalesa del mateix ésser humà, la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una manera de ser feliços és actuar sempre amb un terme mitjà. Un terme entre l'excés i el defecte.
Aristòtil ha estat una de les ments més brillants que s'han pogut veure en tota la història. Com a tal, hem d'aprendre dels millors i buscar en les seves teories, idees, aspectes, coses que ens puguin beneficiar a nosaltres. De ben segur en trobarem moltes.
Va néixer a Estagira on va viure i créixer com a aristòcrata fins que va continuar la seva educació a l'Acadèmia Platònica on hi va estar durant vint anys com a lumne i, posteriorment, com a professor, sempre acompanyat de Plató. Quan va morir aquest es va traslladar a Àsia on va ser el tutor del fill del rei de Macedònia, es va casar i va tenir una filla. Després de verue's immers en una sèrie de falses acusacions va haver d'abandonar i instal·lar-se a l'illla d'Eubea on va morir als 62 anys.
Aristòtil es va centrar en gaire bé totes les ciències possibles: política, biologia, física, metafísica, lògica, economia, poètica, etc. Però nosaltres ens centrarem en la seva ètica.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'ésser humà busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó actuant segons la naturalesa del mateix ésser humà, la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una manera de ser feliços és actuar sempre amb un terme mitjà. Un terme entre l'excés i el defecte.
Aristòtil ha estat una de les ments més brillants que s'han pogut veure en tota la història. Com a tal, hem d'aprendre dels millors i buscar en les seves teories, idees, aspectes, coses que ens puguin beneficiar a nosaltres. De ben segur en trobarem moltes.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)