REFLEXIÓ PERSONAL

Hola a tots!!
Tots tenim el nostre moment filosòfic en el qual comencem a qüestionar-nos tot de preguntes les quals, aparentment, no tenen resposta oi? Doncs bé, aquesta tarda ha estat el meu moment filosòfic.
Un amic meu m'ha comentat que està de mudança i, per tant, ha de deixar la casa on viu buida, és a dir, que no hi hagi "res". Al instant no hi he pensat gaire, però, més endavant no podia deixar de donar-li voltes a allò que m'havia dit abans.

És clar, el sentit de la paraules "res" dins d'aquell context requeria de suficient autonomia per significar quelcom, és a dir, el meu amic es referia a que tots els moles i pertinences que, anteriorment, estaven en la casa, ara havien de transportar-los o llençar-los, de manera que en l'anterior casa no quedés res més que les parets, terres i sostres.

Bé, en aquest sentit la paraula "res" no té altre volta de fulla ni cap altre significat. Ara bé, es podria aconseguir generar un espai on no hi hagués absolutament res?

Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar, primerament, sobre el significat de "res". El diccionari de la llengua catalana descriu "res" com a cap cosa, negació de tota cosa, cosa nul·la, insignificant o la més petita. Així doncs, és fàcil caure en la temptació de fer-se preguntes com: Si abans del Big Bang no hi havia "res", què hi havia? o si es diu que l'Univers està en continua expansió, cap a on es desplaça? Abans d'aquesta expansió què hi havia en el seu lloc? Res?

Són en aquestes preguntes que el significat de res comença a ser molt ambigu i deformat i, per això, s'han elaborat moltíssimes teories en el seu voltant que pràcticament cap s'ha pogut demostrar. De totes formes, nosaltres creiem que, el fet de no haver res porta implícit el concepte de que ja hi ha alguna cosa. Per tant, quan nosaltres afirmem que en un espai no hi ha res ja estem dient que hi ha alguna cosa indirectament, encara que nosaltres no podem descriure què és aquest res.

Nosaltres deixarem el tema aquí per a què vosaltres també hi podeu donar voltes a l'assumpte i us feu les vostres paranoies. De totes formes, el més probable es que no acabeu trobant una resposta exacte i verídica però, en el cas de fer-ho, no oblideu deixar la vostra reflexió als comentaris per a què ho podem llegir tots!!

Sòcrates

Hola a tots!! Avui toca parlar d'un dels filòsofs més importants de tota la història. Durant el curs anirem veient la biografia de diferents grans pensadors que han deixat petjada. Avui, per tant, toca de parlar de Sòcrates. 

És complicat poder obtenir un retrat acurat del Sòcrates històric i del seu punt de vista filosòfic a partir de les poques fonts que ens han arribat. Aquest fet és conegut com el problema socràtic.

Sòcrates no va escriure textos de filosofia. Tant el coneixement de la seva vida com de la seva obra està basat en els escrits dels seus deixebles i dels seus contemporanis. En un lloc prominent, existeixen els diàlegs de Plató; però l'apologia de Xenofont, i altres textos d'Aristòtil i Aristòfanes també en donen detalls destacats.

La dificultat de descobrir el Sòcrates real sorgeix del fet que aquestes obres són textos filosòfics o dramàtics, més que explicacions biogràfiques. Deixant a banda Tucídides (que no menciona Sòcrates ni els filòsofs en general), de fet no hi ha res semblant a una història escrita de l'època i el lloc en què va viure Sòcrates. Com a conseqüència, les fonts que mencionen Sòcrates no són necessàriament acurades històricament, i són sovint parcials (perquè qui va perseguir i recloure Sòcrates no va deixar cap escrit). Així doncs, els historiadors s'enfronten al repte de reconciliar els diversos textos entre si per mirar de crear un retrat acurat i, sobretot, consistent de la vida i obra de Sòcrates.

En general, a Plató se'l considera la font més fiable i informativa sobre la vida de Sòcrates i la seva filosofia. Alhora, a algunes obres Plató porta la seva versió literària de Sòcrates a expressar idees i comportar-se d'una manera que el Sòcrates històric molt probablement mai no hauria dit o fet. Saber si en un diàleg de Plató determinat s'està parlant del Sòcrates històric o de la versió literària que en fa Plató és un tema molt controvertit. També se li critica a Plató el fet de fer descripcions aparentment incompatibles de Sòcrates; als seus diàlegs el descriu alhora com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina de dins del seu cap i com a un home devot a qui l'Estat executa per la seva pròpia conveniència. També afirma que Sòcrates menysprea els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa. Es consagra a l'educació dels ciutadans d'Atenes (criticant durament els sofistes), però alhora és indiferent amb els seus propis fills.

Deixant de banda aquestes crítiques, és clar gràcies a uns altres escrits i fonts històriques que Sòcrates no va ser només un personatge literari o una invenció de Plató. El testimoni de Xenofont i d'Aristòtil, a més de la descripció d'Aristòfanes amb Els núvols, poden donar cos a la nostra idea de Sòcrates més enllà de l'obra de Plató. Si més no, ens podem fer una idea de la seva importància pel simple fet que Sòcrates fou utilitzat popularment en una eina retòrica comuna de l'època, l'ús de l'argument ad verecundiam, és a dir, que una idea devia ser certa "perquè així ho havia dit Sòcrates".

Vida de Sòcrates  

Segons Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc, que treballava amb pedra (o bé un picapedrer, o bé un escultor), i la seva mare Fenàreta, una llevadora. Tot i que habitualment se'l caracteritza com a lleig i baix d'estatura, Sòcrates es va casar amb Xantipa, que era molt més jove que ell. Amb ella va tenir tres fills, Làmprocles, Sofronisc i Menexenus. El seu amic Critó d'Atenes el criticaria per abandonar els seus fills quan va refusar intentar escapar abans de la seva execució.

No està gaire clar com Sòcrates es guanyava la vida. Els textos antics semblen indicar que Sòcrates no treballava. En el Simposi de Xenofont s'afirma que Sòcrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'art o ocupació més gran: la discussió filosòfica. A Els núvols, Aristòfanes satiritza Sòcrates i el retrata com a algú que accepta un pagament per ensenyar i mantenir una escola sofista amb Chaerephon, però a l'Apologia i al Simposi, de Plató, així com en els relats de Xenofont, Sòcrates explícitament rebutja acceptar qualsevol tipus de pagament per ensenyar. Més específicament, a l'Apologia, Sòcrates cita la seva pobresa com a prova que ell no és professor. Segons Timó i fonts posteriors, Sòcrates va aprendre la professió de picapedrer del seu pare. Hi ha una versió antiga, no secundada pels acadèmics moderns, que afirma que Sòcrates va tallar les estàtues de Les Tres Gràcies, que van estar al costat de l'Acròpoli fins al segon segle dC.

Diversos diàlegs de Plató fan referència al servei militar de Sòcrates. Va viure en una època inestable, marcada per la Guerra del Peloponès (431 aC - 403 aC) i la dictadura dels Trenta Tirans (404 aC). Sòcrates diu que va servir a l'exèrcit atenenc durant tres campanyes: a la Batalla de Potidea, la Batalla d'Amfípolis, i la Batalla de Dèlion. Al seu Simposi, Alcibíades relata el valor de Sòcrates a les batalles de Potidea i Dèlion, i narra com Sòcrates va salvar-li la vida durant la batalla prèvia (219e-221b). El servei excepcional de Sòcrates a Dèlion també es menciona a Laches, relatat pel general que dóna el seu nom al diàleg (181b). A l'Apologia, Sòcrates compara el seu servei militar als seus problemes davant del jurat, i diu que qualsevol jurat que cregui que es pot retirar de la filosofia també ha de creure que els soldats s'haurien de retirar quan sembli que seran morts a la batalla.

L'any 406 va ser membre de la Boule, i la seva tribu, els Antíocs, van presidir la Pritània el dia que van ser acusats els generals de la Batalla de les Arginuses, que havien abandonat els cadàvers i els supervivents dels vaixells enfonsats per empaitar l'armada espartana, un cop aquesta ja havia estat derrotada. Sòcrates era l'epistates(l'administrador responsable), i va rebutjar la demanda inconstitucional d'un judici col·lectiu per establir la culpa de tots vuit generals que havia proposat Callixeinus. Finalment, Sòcrates no va cedir davant les amenaces d'impugnació i d'empresonament, i va bloquejar el vot fins a la fi de la seva Pritània l'endemà, quan els sis generals van ser condemnats a mort.

L'any 404, els Trenta Tirans buscaven assegurar la lleialtat d'aquells que s'oposaven a ells fent-los còmplices de les seves activitats. Sòcrates i quatre persones van rebre ordres de portar Lleó de Salamis per a una execució injusta. Sòcrates s'hi va negar, i la seva mort va ser evitada només pel derrocament dels Trenta Tirans poc després.

Judici i mort de Sòcrates

L'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs i introduir nous déus (el delicte d'asebeia, traduït habitualment per impietat) i corrompre la joventut. També se l'acusa indirectament de ser un sofista i d'ensenyar l'astronomia d'Anaxàgores, que havia estat acusat també d'impietat. Fan l'acusació tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.

El tribunal que l'havia de jutjar constava de 500 ciutadans (a l'antiga Grècia, la ciutadania no incloïa a dones, esclaus ni metecs), escollits a l'atzar.

Segons explica Plató a l'Apologia, durant el judici Sòcrates comença defensant-se dels prejudicis que han portat a aquesta situació. Explica la caricatura que fa d'ell Aristòfanes, i també quan van començar els seus problemes: amb la visita a l'Oracle de Delfos. A la pregunta de Querofont a l'Oracle de si hi havia ningú a Grècia més savi que Sòcrates, aquest va respondre que no. Sòcrates va considerar que això era una paradoxa, perquè precisament ell afirmava que no sabia res. Per tal de resoldre aquesta contradicció, va preguntar a polítics, poetes i artesans, i es va adonar que aquests en realitat no sabien, sinó que ho feien veure, i que per tant, ben bé podia ser cert allò que deia l'Oracle, perquè com a mínim ell era conscient de la seva ignorància. Explica Sòcrates que això li va valer moltes enemistats.

Un cop resolts els prejudicis, Sòcrates passa a defensar-se dels càrrecs de corrupció de joves i d'asebeia. Diu que no ha estat mai sofista, sinó que els joves que l'han escoltat, ho han fet per voluntat pròpia i sense que ell els cobrés res, per tant l'acusació no tenia fonament. Pel que fa a la seva suposada impietat, posa com a exemple el seu daimonpersonal, que l'orienta i el guia. Diu Sòcrates que el paper que ha triat és el de tàvec; així com aquest desperta i incordia l'ase endormiscat, ell intenta fer igual amb Atenes.

Un cop acabades les dissertacions de cada part, el jurat vota a favor de considerar-lo culpable per 280 vots a 220. Un cop decidida la culpabilitat, calia decidir la condemna. Sòcrates diu que en realitat allò que mereixeria seria que la ciutat el mantingués i li donessin menjar al Pritaneu (un honor que era reservat només als guanyadors dels Jocs Olímpics i als benefactors de la ciutat). Tot i això, proposa pagar una multa de 100 dracmes, una quantitat molt petita, però que era una cinquena part de les seves possessions i que per tant era una prova de la seva pobresa. Davant la negativa del jurat, accepta ampliar la multa a 3.000 dracmes, perquè els seus amics s'ofereixen a fer el pagament. Per la seva banda, l'acusació proposa la pena de mort.

El tribunal, empipat per l'alternativa proposada per Sòcrates, vota per 360 a favor i 140 en contra condemnar-lo a la mort.

Els seus amics van intentar convèncer-lo perquè fugís de la cel·la on estava empresonat després del judici, però ell no ho accepta, per coherència amb ell mateix. Arribat el moment, Sòcrates beu la cicuta, que li provoca la mort, als 70 anys. 

TEMA EXTRA!

Hola a tots! Com esteu?

La setmana passada van estrenar, per TV3, la segona temporada de la sèrie catalana Merlí. No sé quants coneixereu aquesta sèrie i sobre què tracta però tot i així faré una petita introducció perquè tothom pugui saber d'ella. 

En Merlí és un professor de filosofia a l'atur. Li acaben d'embargar casa seva i, per tant, ha d'anar a viure a casa de la seva mare mentre troba una altra feina i reuneix diners per anar a viure a una altra casa. Ell, a més, és divorciat i amb un fill jove que tot just comença el Batxillerat. Fins ara, la seva mare se n'havia fet càrrec del fill però per certs motius, en Bruno, haurà d'anar a viure amb el seu pare. Per si fos poc, en Merlí troba feina com a professor de Batxillerat  al mateix institut on estudia en Bruno. Per acabar de rematar l'argument, cal remarcar la personalitat d'en Merlí, ja que no és un professor qualsevol, i la seva actitud i forma d'ensenyar crearà molts conflictes i grans històries durant els diferents episodis de la temporada. 

Cal remarcar que la temporada anterior va acabar com un dels èxits televisius de la seva franja horària. En cada un dels episodis va assolir una mitjana d'uns 550.000 espectadors, tot un rècord que ha incentivat l'estrena de la nova temporada. 

Aprofitem doncs, com a excusa, aquesta estrena per parlar i debatre sobre un dels temes que ha generat més polèmica en la nostra societat en els últims anys: les noves tecnologies. 

Que la nostra societat es mou en funció dels nous aparells electrònics que surten amb molta freqüència al mercat no és pas un secret. En molt poc temps s'han integrat tant que ja depenem, en molts cassos, d'aquests aparells i, sense ells, la nostra vida diària seria molt diferent. Així doncs, ha sorgit aquest gran tema de debat del qual en parlarem més a fons en aquest blog. 

En primer lloc, començarem parlant del canvi que ha produït aquest "boom tecnològic". Avui en dia es pràcticament impossible trobar a una persona que no tingui algun aparell electrònic, ja sigui un ordinador, un mòbil, una videoconsòla, una televisió, una tauleta... Dels més petits als més grans tots fem un ús compulsiu d'aquestes màquines que ens absorbeixen durant hores arribant a provocar addiccions en molts cassos. 

D'altra banda, cal remarcar la comoditat i millora de qualitat de vida que ens produeixen. Avui en dia tens tot allò que necessites pràcticament amb dos o tres "clicks". Que et ve de gust veure qualsevol sèrie? Vols veure alguna pel·lícula en particular? Que tens ganes de jugar a algun videojoc? Necessites trucar a algun amic? Que vols conèixer nova gent? Que vols fer alguna compra sense moure't de casa? Necessites buscar informació sobre algun tema per algun treball de classe? Tot això i més ho pots fer molt fàcilment sense moure't del lloc on estàs assegut. És gràcies a aquesta il·limitat de funcions que els nous aparells s'han integrat tant en la societat que, tot sigui dit, els ha rebut amb entusiasme. 

És evident que aquest tema dóna de molt de sí i ens hi podríem passar parlant llargues hores i tot i això, no crec que arribem a una resposta uniforme. Vosaltres què creieu? Nosaltres deixarem el tema així, obert a qualsevol aportació o comentari al respecte. No us oblideu de participar i compartir l'enllaç per fer-ho arribar a tothom!

 

1r TEMA: LES PREGUNTES FILOSÒFIQUES

Qui sóc? Cap a on anem? D'on venim? Com és l'Univers?És finit? Què és la felicitat?

Totes aquestes, són un seguit de preguntes que, qui més qui menys, ens hem fet tots algun cop. Bé, aquestes són uns quants exemples però la llista es podria ampliar molt més. De fet, només cal pensar-hi una mica per començar a generar més i més preguntes que, per molt que ens hi esforcem, no trobarem una resposta vàlida universal. 

Aquest tipus de preguntes les coneixem amb el nom de preguntes filosòfiques. Aquest tipus de preguntes porten existint en la nostra societat de fa molt temps i, si bé és cert que en moltes d'aquestes s'han elaborat algunes teories, no s'ha trobat encara una resposta clara, universal i vàlida per tothom. 

Per exemple: a la pregunta: Quant és 2+2? Tothom, ràpidament, sabria contestar una resposta clara i seria la mateixa en tots els participants. No caldria pos

ar-nos tots d'acords i debatre quina podria ser la solució perquè ja està demostrat que aquest problema dóna 4 com a resultat.

En canvi, si canviem la pregunta i diem: Qui sóc jo? Alguns ràpidament respondrien: Doncs sóc en Xavi Martín i tinc 16 anys, etc. Però nosaltres anem més enllà. Quan ens preguntem "qui som?" fem referència a altres aspectes: a quina societat pertanyem, perquè ens vestim com ens vestim, si la nostra personalitat està influïda per la societat en la qual vivim, si la nostra forma de pensar està condicionada amb allò que ens han inculcat des de petits, etc. D'aquesta manera podem començar a formular i formular preguntes que tocarien altres temes com la llibertat, les creences, la religió, etc. Però de ben segur no sabríem trobar-hi una resposta clara i contundent. 

Doncs aquestes són les preguntes filosòfiques. I vosaltres, què en penseu? Us havíeu plantejat mai alguna pregunta de la qual no hi heu sabut trobar resposta tot i haver-la buscat amb totes les forces? 

Deixeu-les als comentaris i entre tots mirarem de respondre-les!

Sigui quina sigui la resposta jo us en deixaré unes quantes perquè hi podeu pensar-hi:

- Qui sóc? D'on vinc? Cap a on vaig? 

- Què la Felicitat? Com hi arribo a ella? És la felicitat una fi o un mitjà per arribar a algun lloc?

- Com distingim el què és real del que no? Sabem del cert si tot el que nosaltres creiem és veritat o és només un somni?

- Realment Déu existeix? Quina religió és més verídica? Hi ha algun ésser que ens controla?

- L'Univers és finit? Què hi ha més enllà de l'Univers? Podríem arribar a veure-ho d'alguna forma? 

- Què ens diferencia de la resta d'animals? Què som nosaltres en comparació d'ells? Què és allò que ens fa diferents/especials? Perquè nosaltres hem evolucionat tant i ells no?

- Què és el la Llibertat? Fins a quin punt nosaltres ho som?  

Com he comentat abans, la llista podria ser infinita però suposo que amb aquestes preguntes ja teniu per fer-vos un fart de pensar! Nosaltres ho deixem aquí però tornarem ben aviat amb noves aportacions molt interessants, no us perdeu i no oblideu de comentar què us sembla i les vostres opinions!

Introducció!

Hola a tots!!

Utilitzaré aquest primer post a mode d'introducció per explicar una mica de què anirà aquest blog. 

Em dic Xavi Martín, actualment cursant 1r de Batxillerat a l'Escola Cervetó de Granollers, Catalunya. 

A l'assignatura de Filosofia, el nostre professor ens ha proposat d'escriure un blog personal que estigui dedicat a la filosofia. D'aquesta manera ens ha animat a penjar diferents posts durant el curs per tal d'aprofundir més en l'assignatura i poder descobrir noves coses per la nostre compte. 

Així doncs, en aquest blog podreu trobar ocasionalment tot tipus d'aportacions molt interessants sobre l'assignatura abans mencionada. Podreu trobar biografies de grans filòsofs, aprofundiments dels apunts presos a classe, debats sobre temes d'actualitat i comentaris personals d'alguna pel·lícula o llibre. 

No oblideu compartir l'enllaç amb els vostres amics i coneguts per a fer d'aquest blog un espai de participació per a tothom en el qual podem debatre sobre diversos temes d'interès generals. 

Moltes gràcies a tots i no us oblideu mai de filosofar!